L'Ignasi ens convida des de la seva opció com a animador de AJMACOR(Associació Ma`Oberta Cor Obert)a una reflexió sobre els autobusos ateus...


Jo gaudeixo de la vida, però a la vegada em preocupo: pels altres, pel món, pels que pateixen… I també crec que probablement Déu existeix, però això ja és una opció personal.

No m’agrada aquesta frase perquè te un to de claudicació: no pensis en els altres, preocupa’t d’estar bé tu mateix, no apartis la mirada del teu melic…

Els monitors de l’associació gaudim de la vida; i part d’aquesta vitalitat prové de la convicció que preocupar-se pels altres val la pena. La nostra aportació col·lectiva per un món millor: som monitors!

La creença que Déu existeix o no és una convicció personal e intransferible (i a l’Associació, com arreu, hi ha diversitat i gent que està en camí) però el que si compartim és la idea que la vida és més vida quan un la dóna.

I si cal, caminem a contracorrent… t’hi apuntes?

Els monitors de l’Associació,