Laics Maristes

Ens situem: 3era i última reunió reunió del grup ‘Laics Maristes’. Ens hem trobat a l’escola a les 7 de la tarda. Hem compartit un pica-pica i després el germà Soteras ens ha fet una xerrada sobre ‘L’originalitat de l’espiritualitat Marista’. Ha estat realment enriquidor i molt interessant. (Brutal!) El germà que ens ha donat la xerrada era i és el mestre del nostre mestre... ja us podeu imaginar.

No se com resumir-ho en un parell de paràgrafs però si més no intentaré destacar un parell d’idees que m’han agradat molt. El ponent feia una metàfora de la vida i la comparava amb una rodona. Explicava que avui en dia molts de nosaltres som consumidors d’experiències, ens creiem que arribarem a saber de la vida, a créixer com a persones pel fet de fer moltes coses, de devorar moments i de cercar sempre coses noves. Això significaria anar voltant pels exteriors del cercle (que te infinits punts) absorbint un coneixement superficial de cadascun d’aquests. En canvi ell ens convidava a prendre un punt de la nostra realitat, treballar-ho de valent, fer-ho ben fet i aconseguir arribar poc a poc fins al centre. Des d’aquest punt, el centre, que és comú a tots podrem observar amb claredat tots els altres. podrem tenir una visió general de la vida, podrem donar sentit a qualsevol situació, moment de la nostra vida, podrem ser sempre nosaltres mateixos i afrontar amb sentit les situacions que la vida ens apropi.

Això, deia ell, és la espiritualitat. Tot grup de persones, tot grup humà, totes les religions, tenen el seu puntet a la rodona (aquell que és més feble) i tenen la seva broca (allò que els permet endinsar-se). Els cristians potser tenim un Jesús per conversar ‘face-to-face’, pregaries, cançons... Els budistes buscaran el ‘nirvana’, utilitzaran els ‘mantras’...

Ens advertia, no obstant, que avui en dia estem saturats d’ofertes d’espiritualitat. Hi ha gent, moviments, activitats que ens ofereixen certes coses per enlairar-nos, per aconseguir un estat momentani de felicitat, per evadir-nos de la realitat. Ell deia que això eren ofertes d’evasió, en aquest cas busquem la sortida cap amunt, fora del cercle. I com tota pujada, té associada la seva caiguda i tornada a la realitat. Això és evasió. (En aquest moments jo pensava en, per exemple, les drogues, aquells viatges ‘paradisíacs’ per oblidar el teu entorn, aquelles coses que fem simplement perquè busquem noves sensacions...)

També ens deia que havíem de vigilar pel que fa a la broca. Si, si, la broca. Pregaria, resar el rosari, dejunar quan toca, anar a missa... Ens deia que NO HEM D’OBLIDAR que la broca no és més que l’eina que utilitzem per arribar al centre de la rodona, i que hem de vigilar quan el que fem és sistematitzar el mètode i ens oblidem del fi, de la essència. Diu que quan això passa la broca no fa més que un tap que no ens permet entrar cap a dins. Fanatismes, idolatries... (En aquests moments jo pensava en les relacions de parella. Teòricament la persona que tens al costat és algú amb qui fer camí i arribar a ser feliç. Que passa quan ens obsessionem amb la parella? Vivim amb la por de pèrdua, quan vivim per la parella? No estem oblidant el fi?...).

Per acabar ha deixat una pinzellada sobre la ‘espiritualitat marista’. Ha dit textualment ‘d’original no en te res’. El que els maristes han fet durant els seus anys d’existència ha sigut conservar l’essència de la fe que va viure Marcel·lí i moldejar-la de diferents maneres, fer-la palesa d’acord amb els temps que vivim. Transmetre-la propera i viva.

Realment interessant, joves, sovint preocupats per la fe i els seus parents més propers. L’any que ve ens podem afegir i posar una mica més de joventut al grup. Després de mi el més jove crec que era el Josep Mª. Ja us podeu imaginar.

Ara, per cert, molts dels testimonis deuen estar fent el foll per canalates desbocats d'euforia...Visca el Barça!

PD. Frase que m'ha vingut al cap: ' viure en estat de risc és confiar el la providencia'.

Ignasi