EE 2006
Han estat unes setmanes entranyables.
Avui, un divendres tranquil, estic a casa navegant per internet sense finalitat aparent.
Llegint i llegint ha tornat ha sorgir aquest sentiment mig de felicitat mig de nostàlgia...
I penso que és necessari que pari un minut, que aculli aquests sentiment sense intentar tapar-los amb altres coses. És necessari que assimili i sigui conscient que he passat 4 setmanes increibles, que he sigut feliç en molts moments, que he gaudit i m'he buidat amb els nens. També és necessari que aculli aquest sentiment de nostàlgia/tristesa, ja que això em fa ser conscient i em fa valorar el que he tingut i el que he viscut. Crec que acollir aquests sentiments ens fa crèixer i en un futur ens fa més capaços per escollir quin creiem que ha de ser el nostre camí.
Gràcies a l'equip de persones, a l'escola, a la filosofia Marista, als nens, als pares...
M'apropio temporalment del blog per compartir això amb vosaltres.
També us deixo un regalet...
Quin bé de Dèu!
