EE 2006

Han estat unes setmanes entranyables.

Avui, un divendres tranquil, estic a casa navegant per internet sense finalitat aparent.

Llegint i llegint ha tornat ha sorgir aquest sentiment mig de felicitat mig de nostàlgia...

I penso que és necessari que pari un minut, que aculli aquests sentiment sense intentar tapar-los amb altres coses. És necessari que assimili i sigui conscient que he passat 4 setmanes increibles, que he sigut feliç en molts moments, que he gaudit i m'he buidat amb els nens. També és necessari que aculli aquest sentiment de nostàlgia/tristesa, ja que això em fa ser conscient i em fa valorar el que he tingut i el que he viscut. Crec que acollir aquests sentiments ens fa crèixer i en un futur ens fa més capaços per escollir quin creiem que ha de ser el nostre camí.

Gràcies a l'equip de persones, a l'escola, a la filosofia Marista, als nens, als pares...

M'apropio temporalment del blog per compartir això amb vosaltres.

També us deixo un regalet...

Quin bé de Dèu!