Germans de camí...
... Em disposo a fer quelcom que no he fet mai, escriure en un blog. Així que ja d'entrada demano disculpes per la meva possible i segurament poca fluidesa.
El fet és que fa un parell de dies vaig llegir el comentari de certa persona de la societat i em va fer pensar.
Deia que havia provat la carn de gos i opinava que estava molt més bona que la de vedella, que s'ahurien de crear criadors de gossos i no seria cap crueltat, doncs els gossos des de un principi estarien criats per això.
El primer sentiment que vaig tenir va ser d'incredulitat, pensar només en el que suggeria...
però despés vaig caure que és exactament el que fem amb les gallines, els vedells, les vaques... ens apropiem de vides per criar-les a la nostra manera i alimentar-nos. D'acord, però que és el que fa que escollim certes vides i no altres? Què és el que ens fa creure que criar un vedell per al consum és normal i fer-ho amb un gos, no?
Ens guiem potser per la intel·ligència, per allò que ens poden aportar...
I posats a comparar, com és que hi ha persones que tracten al seu gos com a fill, i no tenen cap sentiment envers la injutícia del món?
Com saber quan la teva perspetiva sobre la vida s'ha deixat manipular??
Aquí queden els meus pensaments;
una abraçada i un orgull compartir camí,
Aida
posted by Josep Maria at diumenge, de maig 07, 2006
5 Comments:
potser passa el mateix amb les persones...unes són diferents a les altres? perquè unes valen tants diners i altres no valen res? perquè pel color de la pell se'ns ha de tractar de maneres diferents?...
...gràcies Aida pels teus pensaments en veu alta! Gràcies!
CaRLeS
10:26 p. m.
Gràcies per l'aportació Aida. Jo personalment crec que som éssers culturals i històrics i que cal dedicar temps a llegir la història i la cultura per treure'n allò que ens fa ser més persones. Oblidar que som hereus de lo millor i pitjor dels qui ens han precedit ens pot fer pagar preus molt alts (la incomprensió, el tot si val, etc...). No sé cal estar amb els ulls oberts!
12:45 p. m.
No és igualment cert que a algunes cultures es mengen gossos i gats?
El veritablement tràgic és el que apuntes al final: que existeixin hotels de luxe per a gossos i gats i en canvi cada dia morin nens de gana. Prova viva de la bogeria i la incoherència que ens envaeix a tots.
Una abraçada i felicitats per l'estrena,
Pau
5:31 p. m.
Avans de llegir els altres comentaris, exposaré una miqueta la meva opinió.
No ho veig del tot cruel, ja que desde un bon principi els animals "conreats" són tractats de la mateixa manera aixi que no coneixen res millor, potser dins del seu cervell d'animaló pensen com les dues siameses de la història de nit de Pàskua... Hi ha quelcom millor? sigui el que sigui, no ho saben, això és el que em tranquilitza.
Respecte al dilema de "per què menjar vedella i no gos"... cre que és un assumpte de conveni.
a filosofia, els grecs parlen d'assumptes naturals (no cambiables) i d'altres que són per conveni (que són cambiables, modificables), i hi estic d'acord, és una cosa que hem acceptat dels nostres predecessors, potser ja ens està bé, o potser és només perquè els vedells no tenen dents esmolades ni corren gaire.
abraçades, petons i salut, testimonis!
5:40 p. m.
És una cosa que sovint em ve al cap i emfa sentir molt malament.El problema és que tan ràpid com em ve em marxa... crec que és pq com sempre ho hem vist aixi...
M'explico; el que m'esgarrifa es veure com tracten a alguns animals (siguin gallines, porcs o en aquest cas gossos, en el 99% de les granges. Es horrible! Us imagineu tota la vostra vida lligats a dos pals de ferro, o engabiats en una caixa lo més petita possible i amb llum tot el dia pq així creixis més ràpid... (es cruel)
Crec que la paraula és 'dignitat'. Menjar animals, d'acord, pero apostar per una vida minimament digna no? (sueltos por una granja, campando como los cerdos ibéricos...)
El problema? El de sempre. En un món, saturat de gent, al meu parer; o més ben dit saturat de necessitats, aquest sistema de cría no és sostenible economicament parlant. Hauriem de pagar tres cops més per un pollastre i segurament aquest pollastre esdevindria inaccessible per molta gent... Quin dilema eh? Ells (els animals) o nosaltres...?
Una petita opció: comprem pollastres de granja i pernil ibéric! :D
Perdoneu per la pallissa pero crec que és interessant per lo menys questionar-se certs aspectes del nostre món (per molt culturals que hagin esdevingut).
PD: Sabeu com fan el foie?... suma y sigue.
1:32 a. m.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home