hi havia una vegada un jove que caminava entre vinils...

... i per allà on passava les noies suspiraven i els nois cridaven "que bote, que bote, que bote rierote".

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Víctor, ets sinònim de vitalitat, d'energia barrejada amb un humor permanent, contagiós. Ets exemple de diplomàcia, de bona sintonia amb els que t'envolten: la família, la parella, els amics. Tens carisma, fas que els demés t'escoltin i els captivis amb les teves anècdotes, els teus acudits, els teus projectes sempre innovadors. I és que tens potencial per somniar en nous conceptes, tens perspectiva de futur, capacitat per mobilitzar persones! Sovint ens sorprens amb projectes que t'apropen al món laboral, oportunitats boges que a molts de nosaltres se'ns escapen. Jo t'animo a que et tiris a la piscina i aprofitis els teus dons per fer d'aquest món un lloc més humà, ja sigui des de l'associació, el voluntariat, col.lònies d'estiu, casals, ONG's... Arrisca't a creure en la utopia. A per totes, puta!

Víctor... un personatge espontani, natural, atent sempre a les necessitats dels altres. Desprens una energia que capto a distància. Aprop teu em sento a gust. Hem compartit tant! Tenim un passat farcit de moments intensos, instants impagables que sempre ens acompayaran...

Però avui aparco la nostàlgia, miro endavant i veig un futur incert. Cadascú camina per on pot i per on creu. Potser els camins se separen i algun dia marxem lluny. Però tanco els ulls i veig que per moltes voltes que doni tot plegat, les portes restaran sempre obertes, perquè cap dels dos coneix la clau que les pot tancar.

I tu marxaràs lluny, i marxaràs per poder tornar.
T'estimo, Víctor.

Thinking of tomorrow...
... with the sunset in your eyes