...el somni d'aquells que caminen plegats...Aida, Lorena, Irina, Esther, Toni, Edu, Miki, Ignasi, Josep Maria, Víctor, Pablo, Pau, Carles, Gemma, Marc, Laura i Cláudia...

dijous, de maig 11, 2006

Carles

I succeí que vaig estimar-te, Carles. Per aquestes ganes brutals de fer coses i donar-te als altres, per aquesta vitalitat, per un cor enorme que tens dins, per tota la força que transmets, perque estar al teu costat significa riure i sentir-me bé, perque vull fer-me meus els teus dubtes i les teves creus, perque som amics. Gràcies per ser com ets.

Aida

Prova viva d'aquesta heterogeneïtat que endolceix el grup, Aida, ets una noia especial. Una noia que amaga un rerefons extraordinari sota aquest cinisme deliciós que impregna el teu caràcter. Rerefons extraordinari per genuí, per diferent, per original, per admirable en tant que mostra d'una personalitat fascinant, per generós i per enèrgic. Gràcies per ser com ets.

1 Comments:

Anonymous Anònim said...

Em solidaritzo amb la definició del Pau. Sembla que tingui una energia brutal per fer les coses, i una felicitat que surt de ben endins del seu cor... D'on sortira Carles? Potser te a veure amb 'Nomès en Tu...'

Si és així, aquest Tu, m'ha dit que està trist pq el tens una mica oblidat, que vol parlar amb tu.

Una mega-abraçada.

Ignasi

9:53 p. m.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home