UN MÓN FELIÇ

(us passo l'escrit d'un capellà de l'ermita de Sant Salvador..algun dia podríem fer una sortida de grup i anar-lo a veure!!!)

En el plaç de tres dies he celebrat dos casaments i un funeral. D’aquestes cinc persones no dubto gens en afirmar que la més feliç era la que ens deixava. No us puc descriure, amb paraules, la pau i la felicitat que irradiava l’avi Lluís en rebre la Comunió, vuit dies abans de morir.

Què és la felicitat? La nostra forma de vida edificada sobre interessos materials i tecnològics, sobre l’èxit i el diner, han empobrit radicalment l’home. I sobretot són els joves els qui en sofreixen les pitjors conseqüències.

Un dels mals que afligeixen l’home d’avui és la recerca il·limitada del benestar material com a succedani de la felicitat espiritual. Això de la felicitat espiritual ja és un somni del passat, un conte a la vora del foc, manies de la “iaia”... Mai la humanitat havia tingut tants béns materials i tanta tècnica, i amb tot estem més insatisfets que mai. L’abundància de béns materials, en comptes d’omplir l’home, l’han buidat. Els sofriments, les angoixes i les infelicitats del nostre món desenvolupat, no són menys reals, encara que molt diferents, de les del tercer món.

El gran Heràclit, al s. VI a.d.C. explicava amb claredat que el ser feliç no consisteix en les coses que es posseeixen i el benestar material. Poc més tard, el missatge de Sòcrates es podria resumir així: “Si vols ser feliç, cuida la teva ànima” Per al savi grec la felicitat estava relacionada amb la “areté”, que nosaltres traduïm amb la paraula “virtut”. La virtut de l’home, en sentit grec, és el desplegament ple i perfecte d’allò que ell és i d’allò pel qual val realment. Poc abans de morir, Sòcrates diu al tribunal que el condemna a mort: “O joves i ancians, estic intentant de persuadir-vos de que no heu de tenir cura dels vostres cossos, ni del poder, ni de cap altra cosa, abans i amb més afany que de la vostra ànima, de manera que es torni el més bona possible, ja que la virtut no neix de les riqueses, sinó que de la virtut en neixen les riqueses i tots els altres béns per als homes”. La felicitat no és un tenir, sinó que és una manera de ser de l’home, i depèn, per tant, de la manera com es relaciona amb els altres. Per tenir sempre més, correm el risc de no ser, de ser cada vegada menys.

Jesús ens proposa la Felicitat de les Benaurances. No són prohibicions, sinó propostes. No són la negació del que no es pot fer, sinó l’afirmació d’allò que ens dóna vida i ens fa realment feliços. Jesús proposa la plena felicitat als seus seguidors. Déu vol que el ser humà es realitzi plenament i que visqui feliç. Jesús substitueix els manaments que prohibeixen el mal per ofertes que atrauen la felicitat. Jesús no diu: “No facis això, perquè si ho fas et condemnaràs”. Sinó que Jesús proposa: “Si vius d’aquesta manera, seràs feliç”.

Quan Jesús diu: “Feliços els pobres, els qui ploren, els qui sofreixen, els compassius, els qui porten la pau...”, el que ens està dient és que allò que importa en la vida és fer feliç als altres. Viure i actuar de manera que els altres, i per tant un mateix, és clar, se sentin més feliços d’haver nascut. Jesús ens diu en les Benaurances que la felicitat està en fer que els més desgraciats se sentin feliços. Aquest és el manament de Jesús. Això és el que ens humanitza. Ser senzillament humans, no pot ser una altra cosa que aconseguir que en aquest món hi hagi menys sofriment i més felicitat.

Cada dia tenim l’oportunitat d’afegir quelcom a la felicitat dels altres, o de disminuir els seus dolors. Cada gra de felicitat que sembrem en el cor de l’altre germina en el nostre propi cor. Cada dolor que arranquem de l’ànima d’algú, esdevé la pau i l’alegria més belles en el nostre cor. Aquesta és la proposta de les Benaurances. Un projecte de vida que exigeix una generositat sense límits. Però que aleshores esdevé font de vida i felicitat inesgotable per a un mateix i per els altres. Aquest és el món feliç que jo vull.

Marcel Capellades
Sant Salvador
07.05.06