Quan el cel plora...

Dolça, misteriosa, en camí i forta.

Dolça perquè ho és. Amb un sentit maternal molt desenvolupat i un petit somriure de benvinguda cada cop que ens creuem. Enamorada dels seus amics, son la seva debilitat.

Misteriosa en un primer moment. Prudent a l’hora de deixar-te entrar en el món dels seus sentiments. Reservada, que no vol dir distant.

En camí perquè crec que ho està, com tothom. M’encantaria gaudir de la teva presencia cada divendres, poder ajudar-te en el teu camí, setmana rere setmana. M’encantaria, també, que m’acompanyessis tu. El grup necessita crítica constructiva, necessita l’empenta de tothom… La decisió és teva, per això i per moltes altres coses crec que està en camí. Continuarem emprenyant.

És una impressió. Veig una noia forta i amb les idees clares. Compromesa amb la família, els amics i els grumets. Malgrat les dificultats, sempre hi és; dolça, misteriosa i forta.

....xoof!