...el somni d'aquells que caminen plegats...Aida, Lorena, Irina, Esther, Toni, Edu, Miki, Ignasi, Josep Maria, Víctor, Pablo, Pau, Carles, Gemma, Marc, Laura i Cláudia...

dijous, de maig 11, 2006

Pau sento quan et miro,
serenor em provoca la teva veu,
de sencillesa són les teves paaules i gestos,
somriures els que m’has mostrat,
xerrades profundes i sentides que he pogut escoltar de tu,
mirades complices,
llágrimes que has ajudat a aixugar...
Moments.
moments intensos,
períodes de pausa que semblaven no tenir fi.
Una persona com poques.
Un noi genial, ple de coses per oferir.
M quedo curta amb aquestes cuatre paraules. I es que, hi ha molt de galli per conèixer i espero tenir molt de temps per fer-ho.
Sincerament.

Un petunitu.